La família vers el cinema

El nostre grup format per la Mariajo Comellas, Anna Inchausti, Vanessa López i Gemma Font, hem realitzat un treball sobre l'evolució de les famílies des del punt de vista del cinema espanyol.
Per fer-ho, hem vist 8 pel·lícules que van des dels anys 50 fins a l'actualitat, i les hem relacionat amb el nucli formatiu.
En aquest link podreu veure el tríptic que vam fer amb la sinopsi de totes les pel·lícules treballades:

http://www.megaupload.com/?d=LLC661CY

I a continuació pengem link on podeu trobar un power point amb el nostre treball:

http://www.megaupload.com/?d=LI95R89P

Les conclusions són les següents:

Mitjançant el cinema hem pogut conèixer la representació de les diferents famílies al llarg del temps. El que hem observat ha estat:

- Tipus de família:
« Família nuclear.
« Família nuclear amb risc social.
« Família ampliada.
« Família nombrosa.
« Família monoparental.
- Visió antropològica i social de la família.

Hem viatjat des dels anys 50 fins a l’any 2000, descobrint que tots els canvis socials, econòmics i polítics han ajudat al desenvolupament del concepte família.

Durant els anys 50 el concepte família es donava quan hi havia un matrimoni amb un habitatge per viure. La realitat de la societat i una manera de viure molt normalitzada era que per les dificultats econòmiques molts matrimonis creessin la seva família a casa dels seus progenitors. Això venia donat a que es vivia un moment de postguerra, el país no estava suficientment industrialitzat i desenvolupat, i hi havia treball però poc habitatge.

Als anys 60 el cinema ens mostra una família que ha de servir d’exemple per tota la societat espanyola: una pel·lícula on apareix una família amb valors tradicionals, amb creences religioses... i es dóna a entendre que si tens aquests requisits ets un bon exemple de família. Tot i així, la realitat és que manquen les llibertats com la d’expressió, associació... i tot el que comporta una dictadura.
Per altra banda, també hi ha els camperols, que si que es veuen afectats per totes les penúries que comporta la dictadura, i que aquesta vol amagar, com el fet de no tenir una vida pròpia, sinó una vida esclavitzada per les persones amb més poder.

Als 70 ens trobem amb un exemple de la decadència de la família; els valors que hem esmentat anteriorment s’anul·len perquè apareixen d’altres, com la importància dels diners, del fet d’haver d’aparentar ser una cosa que no ets, deixant de banda aspectes familiars com l’afectivitat.

Als anys 80 veiem que la societat és cada vegada més consumista, capitalista... els seus valors canvien, i una família exemplar ja no és aquella que té molts fills i una bona relació, sinó que els rols, les regles i les dinàmiques familiar giren al voltant dels diners, uns diners que s’han d’amagar perquè arriba la democràcia.


Als 90 el canvi de la societat provoca la diversitat del concepte família. Vist des d’un punt de vista dramàtic, ens trobem amb una família monoparental normalitzada pels personatges, i això traspassa el concepte de família que hem vist fins ara: ens trobem amb un pare transvestit que ha creat dos nuclis familiars i no ha intervingut més que amb la concepció.

Tot just entrant al segle XXI ens trobem amb una família en risc social, es tracta d’una família en la què el pare maltracta al seu fill, i es mostra que la societat té recursos d’intervenció per aturar, denunciar, combatre... aquesta classe de fets, i no es mostra aquesta situació per normalitzar-la, sinó per criticar-la.

Així doncs, podem afirmar que el concepte de família ha evolucionat, i que és un concepte obert i divers, i l’únic que ha de ser comú és el respecte entre uns i altres.


*Ni són totes les que estan, ni estan totes les que són: amb això volem dir que hem fet una recerca de les nostres pròpies col·leccions, i en cap cas volem afirmar que la nostra selecció sigui la més representativa.